Després d’uns minuts d’espera, una vegada van haver-se carregat totes les aplicacions i plug-ins, l’inspector Nicolás Egea, de la Brigada d’Investigació Tecnològica, va materialitzar-se finalment a la propietat de Lady Barbarella. L’interior de la casa era extremadament mínim: tan sols un parell de sofàs grandiosos d’un blanc impol·lut ocupant el centre d’un saló enorme, envoltat d’amplis finestrals que oferien unes vistes impressionants sobre el mar; al sostre, una línia de lámpades cúbiques que penjava de llargs cables d’acer. Contra l’única paret, s’arrepenjava un televisor gegantí de pantalla plana, programat en un bucle d’imatges que mostraven orgies ominoses, entre musculosos homes alats i sirenes, i cavalls de tors humà que desfloraven verges, extasiades davant de la seva primera experiència virtual.

―Li agrada el que veu, inspector? ―va preguntar de sobte una veu melosa, insinuant, al seu darrere.

Lleugerament sobresaltat, l’inspector va girar-se al moment, i va descobrir a una dona de formes absolutament voluptuoses, que va provocar que se li tombés el gotet de cafè, de pur nerviosisme, allà de tornada a la seva gris oficina de Madrid. La va contemplar davallar des d’el pis superior, estirant les seves llargues cames nues sobre esglaons que semblaven sostenir-se sobre el buit, i després, una cop va tenir-la al davant, es va deixar perdre en la seva textura perfecta, que gairebé dissimulava del tot els poliedres que composaven el seu cos d’escàndol, sinuós i temptador.

―He vingut… he vingut per a fer-li unes preguntes… ―va aconseguir dir al final, forçant-se a mantenir la calma― …en relació a una investigació que s’està duent a terme.

―Endavant, inspector. Dispari doncs.

―Què li diu el nom de Maverick85?

―No molt, la veritat; no sé res de la seva vida real. Ens vam conéixer aquí, en aquest món, i mai parlem de negocis… només de plaer ―va remarcar, llençant-li una mirada lasciva a l’avatar de l’inspector, de dalt a baix―. Puc preguntar per què l’estan investigant?

―Tenim motius sòlids per pensar que el seu perfil de Second Life és en realitat una tapadora. Sospitem que està utilitzant el seu negoci inmobiliari de compravenda de terrenys virtuals per a blanquejar diners procedents del tràfic de drogues.

Lady Barbarella va callar; va prendre’s un instant per a analitzar aquella revelació, conscient que els ulls del policia es debatien en una lluita ferotge per tal de no precipitar-se al damunt del seu escot vertiginós. Al final, va decidir avançar-se unes passes, bellugant els malucs, i li va agafar la corbata, recreant-se en el tacte subtil dels seus píxels.

―Miri inspector… com ja li he dit, en Maverick i jo solament ens ho passem bé junts. No obstant això, tinc la fortuna de comptar entre els meus amics a gent molt influent que acostuma a fer tractes amb ell. Potser desitgi conèixer-los…― va suggerir, apropant perillosament els seus llavis als d’ell, de manera incitadora―. Aquesta nit faré una festa, aquí, a casa meva. Per què no s’hi passa, i els hi presento a la intimitat?

La intimitat… podia imaginar-se perfectament el que allò significava…

 

L’inspector Nicolás Egea va sentir-se pres d’una gran turbació quan va desconnectar-se d’aquell univers paral·lel, de tornada a la realitat anodina del seu despatx a la cinquena planta de la Comissaria General de la Policia Judicial. Encara es trobava en tractament de desintoxicació per la seva addicció al “cibersexe”, i li horroritzava la idea d’una recaiguda… però després de tants mesos ficat en carrerons sense sortida, sense saber a què agafar-se, l’ombra del dubte planava al seu damunt. De veritat podia permetre’s el luxe de renunciar a seguir una línia d’investigació com aquella?

 

 

DAVID D’ARGENT

23 de febrer de 2011

(Traduït de l’original en castellà)

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Advertisements