…Una nit descoratjadora a la ciutat; plou a bots i barrals, i els carrers s’han quedat deserts; les llums tènues dels gratacels centellegen difuminant-se a les altures, sacsejades per la tempesta. De sobte els cels tremolen, batzegats per la fogonada de l’aparell elèctric, i permeten entreveure fugaçment la presència d’una silueta vigilant a la cúspide de la gegantina Torre McArthur, amb les mans a la cintura i la capa onejant al vent.

―Maleït busca-raons… ―murmura una ombra de faccions anguloses, guaitant cap a dalt a través de la finestreta de la part del darrere d’una limusina que creua la ciutat―. Aviat se li acabaran les ganes de ficar els nassos en els meus assumptes.

El vehicle para davant d’un magatzem, quinze minuts després, a la zona de molls del port. Un cartell mal il·luminat mostra un simple dipòsit de peces de recanvi per a vaixells.

―Tot és a punt, Senyoria ―anuncia el conductor, revelant el seu rostre brutal solcat de cicatrius a través d’un circuit intern de televisió―. Di Marco i els seus homes esperen a dins.

La persiana s’aixeca a poc a poc, i la limusina roda quietament fins a l’interior d’una nau espaiosa, completament buida. Al centre s’hi troba tan sols una camioneta, amb tres homes apostats davant del paraxocs; el del mig rabassut, i d’apariència excèntrica; els que el flanquegen fornits, els seus esbirros. S’atura la limusina clavant els frens davant del grup, i de seguida s’obre la porta del darrere. Amb gest enèrgic emergeix la silueta encorbada d’un ancià esquerp, recolzat damunt d’un bastó.

―M’alegro de veure’l, Senyoria ―somriu l’individu estrany, avantçant-se per a rebre’l―. És sempre per a mi un plaer fer negocis amb vostè. Digui’m, què el porta avui per aquí?

―Com bé sabràs, tenim nou heroi a la ciutat. Un tal Neutrino-Man… un veritable maldecap. Necessito que m’aconsegueixis quelcom que m’ajudi a parar-li els peus.

L’individu somriu de nou, aquesta vegada amb malícia, i li fa un senyal als seus homes, enviant-los de tornada a la camioneta, a la recerca d’alguna cosa.

―Evil Di Marco sempre té la millor mercaderia per als seus clients més distingits… Si vaig ser capaç d’aconseguir-li kryptonita suficient per a escarmentar a en Superman, què no podré fer per a que li doni una lliço a aquest novell?

DAVID D’ARGENT

23 de gener de 2011

(Traduït de l’original en castellà)

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________